1. Explica quin és el conte infantil que més va marcar la teva infància, el contingut, el per què i  penja'n imatges.

 

Fes una entrada lliure sobre un tema que t'agradi. Pensa a penjar imatges o algun vídeo si en trobes.

Refranero popular

1. No hay tiempo que no vuelva: cada año hay primavera.
2. Cuando abril abrilea, bien luce la primavera.
3. Cuando el cuco llega, entonces es primavera; si el cuco aún no llegó, es que la primavera no comenzó.
4. Golondrinas anticipadas, primavera muy templada.
5. Pascuas nevadas, en primavera galas.
6. Cuando el invierno primaverea, la primavera invernea.
7. Tras invierno miserable, primavera detestable.
8. Una marica sola en primavera, pícaro tiempo lleva.
9. En tiempo de verano no te dejes la capa en casa de tu amo (verano en su acepción etimológica, hoy anticuada, de primavera).
10. ¿Dos primaveras en un año? Ríete, que es puro engaño.
11. El viejo centenario nunca vio dos primaveras en un año.
12. En primavera, la sangre corre ligera.
13. La primavera, la sangre altera.
14. Como la primavera, ansí por lo ál espera; y como vieres el gamonal, ansí espera por lo ál.
15. Vicio del verano, mucha paja y poco grano.
16. Cuando vienen los vilanos es conclusión del verano.
17. Llegadas las golondrinas, el verano encima (este refrán demuestra que la voz verano está empleada en su acepción de primavera).
18. ¿San Juan y San Pedro? Adiós primavera.

     Comenta quince de los 18 refranes sobre la primavera que tienes a continuación, explica el contenido y di por qué te han llamado la atención.

Refranyer popular

1. A la primavera no hi fa filera; a l'estiu, el filar no diu; per la tardor, no hi ha filó, i a l'hivern el fred sorprèn (Es pren com a exemple la filadora per indicar que sempre es troben excuses per no fer alguna cosa).
2. Al (o En el) llit, tot l'any és primavera (S'hi està molt bé)
3. Falsa primavera, enganya al bestiar.
4. Fredeluga primerenca, llarga hivernada assegurada (Es creu que si aquest ocell ve aviat, l'hivern serà llarg).
5. No acaba la primavera sense que hi hagi cloquera.
6. Oreneta primerenca, primavera calorenca (Es creu que si les orenetes arriben aviat, la primavera serà calorosa).
7. Pastor per la primavera no et deixis la capa ni berena.
8. Per la primavera, pastor, no deixis la capa, ni la brena (o la berena) (Cal estar previngut per si hi ha canvis de temps sobtats).
9. Primavera arribada, ovella esquilada (Calendari del pastor).
10. Primavera tardana fa créixer el blat a la sala (A l'abril és més convenient la pluja que el bon temps).
11. Quan arriba el roquerol, primavera, si Déu vol (El roquerol arriba una setmana abans que les orenetes).
12. Tramuntana de primavera, pluja al darrere.
13. Una flor no fa primavera (Un sol cas no pot ser pres com a norma general).

 Comenta 10 dels tretze refranys sobre la primavera que tens a continuació, explica el seu contingut i diguès per què t'han cridat l'atenció.

Punyals

PUNYALS

No deixaré que em trepitgin

l'alè impàvid del meu somriure.

Sortejar els punyals 

que arriben per sorpresa,

serà necessari per evitar ferides 

que no em pertanyen.

Vestiré les hores amb abraçades

de qui sap estimar de debò.

Antònia Lladonet

1. Penja una imatge representativa del poema.

2. Tema del poema.

3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)

4. Cerca al diccionari les paraules que no comprenguis del poema i escriu-ne el significat. Relaciona el significat amb el contingut del poema.

5. Què vol dir l'expressió "No deixaré que em trepitgin l'alè impàvid"? Justifica la teva reposta.

7. Opinió personal.

L'Imperi romà

                   1. Cerca informació sobre l'Imperi Romà i imatges representatives.

Dossier t 7

 


             1. Cerca informació sobre el que és un polígon industrial.

             2. Quina importància té la indústria a les Illes Balears?

             3. Quines són les característiques més importants?

             4. Hi ha indústries a la teva localitat? Quines?

Dites populars sobre el sol

Comenta quinze dels trenta-tres refranys sobre el sol que tens a continuació, explica el seu contingut i diguès per què t'han cridat l'atenció.


                                               Dites populars i refranys del sol



Sembla que per fi el sol comença a prendre possessió del temps (ganes tenim) i que la primavera campi realment per tot arreu. Després d'aquest llarg hivern necessitam ja l'escalfor del sol. Per a donar-li la benvinguda, he seleccionat un grapat de dites i refranys d'aquest astre.

Dites populars i refranys del sol

Aigua de juliol encén el sol
Al juliol, trau les garbes al sol
Al mes de Juliol, a l'era hi fa bon sol
Any de sol, any d'alegria
Bon sol per Sant Jordi i Sant Marc i podràs veure el vi a raig
Corona de sol mulla els pastors, corona de lluna pastors eixuga
Crema més el sol d'Abril que el de tot l'estiu
De l'aigua d'octubre i de sol de maig, naix el blat
Del sol d'hivern i de núvols d'estiu, enganyats eixiu
El sol de març porta refredats
El sol de juny estalvia llum
El sol de Març es nota set anys a la cara
El sol ha sortit i ha fet cluc, no pensis, pagès, en res d'eixut
El sol, a l'hivern enmadrat, es lleva tard i s'acotxa aviat
En presència del sol, poca llum és gresol
Hivern molt assolellat, estiu molt ventat
Pel Juny, molt sol i molta son
Pel juliol, pobres dels que estan al sol
Per l’advent, posa’t al sol i guarda’t del vent
Per l’Octubre, fuig de l’ombra i busca el sol
Pluja d'Abril i sol de tardor, solen fer l'any millor
Quan el sol es pon amb capa, de tres dies no se'n escapa
Quan plou i fa sol, passeja el caragol
Quan surt el sol, surt per a tothom
Qui té sol, que més vol?
Rojor al vespre, sol a la finestra
Sol blanc, senyal de fang
Sol de febrer, emmascara com un calderer
Sol eixint, Déu ens do un bon pensament
Sol i aigua, temps de Març
Sol matiner no dura dia sencer
Sol que pica, aigua segura
Vent de llevant, sol triomfant

Primavera

Ja arriba la primavera
"Preneu les roses abans no s’esfullin."

 
PRENEU LES ROSES

Mireu, és tan sols un moment. Contempleu
com entra la primavera de sang verda.
Preparo el meu quadern per escriure una estona
sobre aquest fenomen que arriba en silenci.
Potser un vent lleu, potser un mestral
mourà les fulles de les mèlies,
de les moreres i dels avellaners,
portarà el perfum dels jacints a les places,
sobre tombes recents, sobre les oblidades,
i recordarà a vius i morts que en aquest mes de març
hi ha un dia que en diuen dels poetes. De la poesia.
Tolstoi va escriure Resurrecció, la contundent entrada
a la força del viure i a l’ambició dels homes,
tot en una sola pàgina, la primera.
Oh, sí, llegiu-la. Perquè si alguna cosa cal que digui el poeta
és que la vida torna i es fa lloc, i que els homes
lluiten contra tota natura. Contempleu, també,
La primavera, d’Odilon Redon al Museu Puixkin:
la dona rosa i nua sota l’arbre immens,
i no cal dir res més en aquest dia vint-i-u de març.
L’he escrit ja fa molts anys, aquesta primavera,
mentre els llorers creixien i oferien
corones victorioses. Preneu les roses
abans no s’esfullin. Fulles i fulls de llibre
s’abandonen a la fràgil esperança del poeta.

Olga Xirinacs

1. Penja una imatge representativa del poema.

2. Tema del poema.

3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)

4. Cerca al diccionari les paraules que no comprenguis del poema i escriu-ne el significat. Relaciona el significat amb el contingut del poema.

5. Què vol dir l'expressió "Preneu les roses abans que no s'esfullin"? Justifica la teva reposta.

7. Opinió personal.

21 març, dia mundial de la poesia

       Dema, dia 21 de març, és el dia mundial de la poesia. Cerca 5 poemes que t'agradin de diferents poetes, els penges al teu blog acompanyats d'una imatge i d'un comentari d'una frase sobre el seu contingut. També has d'explicar per què t'ha agradat.

                1. Escriu una història on apareguin els següents personatges: un llibre, una capsa
 màgica, un nin i una ovella. Imaginació al poder!

Entrada lliure

 
1. Fes una entrada lliure sobre un tema que sigui important per a tu. Pensa a penjar imatges adient.

El pi de Formentor

    Ja que en l'entrada anterior hem estat tractant el tema dels arbres, vull que escoltis atentament aquesta bella cançó, és un poema de Miquel Costa i Llobera que xerra sobre un dels nostres estimats arbres: el pi. La pots escoltar cantada per Maria del Mar Bonet en aquesta enllaç:

           https://www.youtube.com/watch?v=m5bWnNHAGIA

1. Explica el que vol dir el poema.

2. Escriu les paraules que no entenguis i les cerques a un diccionari, després n'expliques el significat.

3. Quins altres tipus d'arbres tenim a Mallorca? Quina fauna? Cerca informació, penja imatges de les diferentes varietats i després explica quina és la que més t'agrada a tu i per què.

	El pi de Formentor
	L'arbre és el motiu triat pel poeta, és una imatge que comunica bellesa amb una clara ressonància clàssica. Per a Miquel Costa i Llobera el pi es converteix en una presència humanitzada que proclama un missatge d'afirmació vital i crida espiritual. Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera més poderós que el roure, més verd que el taronger, conserva de ses fulles l'eterna primavera i lluita amb les ventades que atupen la ribera, que cruixen lo terrer. No guaita per ses fulles la flor enamorada; no va la fontanella ses ombres a besar; no va la fontanella ses ombres a mes Déu ungí d'aroma sa testa consagrada i li donà per terra l'esquerpa serralada, per font la immensa mar. Quan lluny, damunt les ones, reneix la llum divina, no canta per ses branques l'aucell que encaptivam; el crit sublim escolta de l'àguila marina o del voltor qui puja sent l'ala gegantina remoure son fullam. Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta; revincla per les roques sa poderosa rel; té pluges i rosades i vents i llum ardenta, i, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta de les amors del cel. Arbre sublim! del geni n'és ell la viva imatge; domina les muntanyes i aguaita l'infinit; per ell la terra és dura, mes besa son ramatge el cel que l'enamora, i té el llamp i l'oratge per glòria i per delit. Oh sí: que quan a lloure bramulen les ventades i sembla entre l'escuma que tombi el seu penyal, llavors ell riu i canta més fort que les onades i, vencedor, espolsa damunt les nuvolades sa caballera real. Arbre mon cor t'enveja. Sobre la terra impura, com a penyora santa duré jo el teu record. Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l'altura i alimentar-se i viure de cel i de llum pura... Oh vida! oh noble sort! Amunt ànima forta! Traspassa la boirada i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals. Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada, i tes cançons tranquil·les aniran per la ventada com l'au dels temporals.

Dites i refranys populars dels arbres... folklore en primavera

1. A partir d'aquests refranys sobre els arbres escriu una petita història amb 5 d'aquests refranys. 

2. Quins són els dos refranys que més t'han agradat? Per què?

Ja sabeu que la naturalesa està a punt d'eclosionar, de canviar de vestit, de mudar el seu fullatge. Tot està a punt per rebre la primavera i els arbres cobren un protagonisme especial, com la paraula poètica al mes de març.

Hem realitzat una selecció de refranys d'arbres que esperem us interesse tant com a nosaltres. Però, a més, us poden interessar els refranys de flors, els refranys de la primavera, refranys de les oronetes -ocells de primavera- i refranys del mes de març que podeu consultar en aquest mateix blog.

Refranys d'arbres

A bon arbre, bona llenya

A l'arbre caigut tothom hi fa llenya

Al bosc hi ha més fulles que arbres

A partir de Sant Joan, creix l'arbre i creix l'infant

Arbre a terra, tothom li fa guerra

Arbre ben plantat, dóna bon resultat

Arbre bord no dóna fruit

Arbre coput fa ombra encara que done poc de fruit

Arbre d'esplet, un any per altre

Arbre de bon nadiu, pren un pam i en paga cinc

Arbre dolent no pot donar fruit

Arbre fruiter abundós vora de camí, agre segur

Arbre gran, abans el trencaràs que el vinclaràs

Arbre molt trasplantat, mai ben arrelat

Arbre mort, tothom l’estella

Arbre que floreix pot donar fruit

Arbre que no dóna, aviat al foc

Arbre que no floreix, no grana

Arbre que perd la fulla, talla'l de lluna vella; arbre que la conserva, talla'l de lluna tendra

Arbre que siga trasplantat, que siga ben regat

Arbre sense flor, dia sense sol

Arbre sovint mudat, mai ben arrelat

Arbre tort quan neix mai en guareix

Arbre vell canviat d'aire, no viurà gaire

Arbre vell i trasplantat, primer mort que arrelat

Arbre xic si vinclar vols, li faràs donar els seus volts

Arbres fruiters, fes-los a milers

Arbres i amors, mentre tinguen arrels tindran fruits i flors

Arbres vells i bons amics, no en té qui vol

Arrenca l'arbre de la partició, que és de l'amo la perdició

Arrima't a bon arbre i tindràs bona ombra

Bon arbre és el garrofer que fa garrofes tot l'any; quan li cullen les d'enguany, ja té les de l'any que ve

Branca seca, fora de l'arbre

Brots d'arbre bord no poden molt pujar en alt

Cada arbre fa ombra segons la llum d'on li ve

Cada arbre fa son fruit

Cada gota de pluja té un arbre que l'espera

Cau la fulla d'un arbre, cau la bellor de la cara

Com els arbres són les persones: uns fan ombra i fruits i d'altres ni ombra ni fruits

Conforme es l'arbre, així dóna el fruit

Costa més criar a un arbre que a un fill

D'arbre bo, bon fruit

D'arbre dolent, el fruit se'n sent; d'arbre bo, el fruit és millor

D'un mateix arbre, ixen rebrots verds i borts

Davall dels arbres plou dues vegades

De l'arbre que no saba pel maig llenya en faig

De les més petites llavors neixen els grans arbres

De mal arbre, mala fusta

De menudet se cria l’arbre dret

Després del gener, poda l’arbre fruiter

El que bon peu planta, bon arbre cria

Els arbres de pinyol, pel novembre s'enterren i pel maig surten al sol

Els arbres són com els humans, d'uns en fan carbó i dels altres sants

Empelt a arbre vell, no aferra

En la nova lluna, talla l'arbre que perd fulla; i en la lluna vella, el de fulla eterna

En lluna minvant, no sembres ni un gra; en la nova lluna, talla l´arbre que perd la fulla; i en la lluna vella, talla l'arbre de fulla eterna

En vil arbre no hi trobaràs fruit que bo sia

Ésser un mosquit d'arbre

Estar com un arbre sense fulles

Fa més fressa un arbre que cau que un bosc que creix

Florits els arbres, ni els regues ni els llaures

L'agricultor planta arbres que faran profit a una altra generació

L'arbre ben plantat, dona bon resultat

L'arbre de menut s'adreça

L’arbre no es talla pas d’un sol cop

L’arbre vell fa més ombra que el novell

L’olivera, que és arbre de pinyol, pel novembre s’enterra i pel maig surt al sol

La fulla et dirà, i l’ullet, si l’arbre té o no té set

Mentre l’arbre fulla té, no el trasplanta qui el vol bé

Més val l'arbre que les flors

Molt més que bons podadors hi ha dels arbres destructors

No es mou l’arbre si no fa vent

No es mou la fulla de l'arbre sense la voluntat de Déu

No es mou la fulla de l'arbre si no fa aire

No n'hi ha prou amb un cop per tombar un arbre

Pel fruit hom coneix l'arbre

Per pujar sobre l'arbre, cal començar pel peu

Quan cauen llamps, aparta't dels arbres i dels canals d'aire

Quan l'arbre és ben esporgat, per l'abril treu l'esclat

Quan plou pel juliol, plou fusta

Qui adoba arbre d'estaca, bona ombra no li falta

Qui estima l'arbre, estima el fruit

Qui rega un arbre sec perd l'aigua i perd el temps

Renego de l'arbre que no dóna fruit sinó a bastonades

Segons l'arbre, el fruit

Si l'arbre gran vinclar voldràs, abans que el vincles el trencaràs

Si no vols l’arbre corcat, en lluna vella ha de ser tallat

Si serres l’arbre novell, com vols tindre roure vell?

Tot arbre bord deu esser tallat i mes al foc

Tot arbre que és dret, és subjecte a caure

Tremolar com a la fulla de l'arbre

Val més criar arbres que fer cases

Val més l'arbre que les flors

Vols un bon arbràs? Fes un bon sotàs

Aquestes dites i refranys els hem triat de la col·lecció refranyera de Víctor Pàmies -al qui no ens cansarem de donar-li les gràcies-.  

Les il·lustracions són de Barry Fitzgerald.

Escultura poètica

          Escultura poètica: el nin que duim a dins.

        1. Fes un comentari crític sobre aquesta escultura d'unes tres o quatre línies.

        2. Què significa el nin que duim a dins? Creus que és important no perdre'l? Justifica la teva resposta i cerca una altra imatge que s'adigui amb el tema.

Català tema 8

 Clica l'enllaç i realitza els exercicis que trobaràs sobre determinants. Després te'ls podràs autoavaluar: http://www.projectiu.org/assignatures/valencia/projectes/webgrama/practica3.html

     1. Fes una reflexió d'unes 10 línies de com t'ha anat aquesta avaluació i el que hauries pogut fer perquè anàs millor, si és el cas.

Socials tema 7

                      1. Explica el sector secundari del'activitat industrial. Cerca informació sobre aquest tema i imatges.

                      2. Explica la revolució industrial actual.

                      3. Defineix els següents conceptes:

                              -Reconversió industrial.

                              -Deslocalització.

                     4. Per què són tan competitives les multinacionals?

                     5. Cerca informació sobre l'explotació laboral (o explotació laboral infantil).

                     6. Cerca informació sobre l'economia submergida.
            

El bes

1. Penja una imatge representativa del poema.

2. Tema del poema.

3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)

4. Cerca al diccionari les paraules que no comprenguis del poema i escriu-ne el significat. Relaciona el significat amb el contingut del poema.

5. Què vol dir l'expressió "Un aire molt dolç"? Justifica la teva reposta.

7. Opinió personal.

Més poemes...

Més poemes...

                                 

     
           1. Cerca poemes que parlin sobre els següents temes: amor no correspost, tristesa, solitut, pau i alegria. Penja'ls al teu blog i comenta'ls. També has de penjar els que més t'hagin agradat a la pàgina del facebook, afentint-hi el teu comentari i una imatge adient.

Socials tema 7

    1. Cerca informació:

               -Què és un polígon industrial?

               - I un parc tecnològic?

               -Com els identificaries?

               -On es localitzen?

               - Quins avantatges ofereixen?

Hansel i Gretel

 1. Llegeix aquest conte i en fas un resum.

 2. Explica com són els personatges principals.

 3. T'agrada el final? El canviaries? Quin seria el teu canvi.

 4. Proposa una història modificada de l'original.

Hänsel i Gretel vivien amb el seu pare un pobre llenyataire i la cruel madrastra. Eren tan pobres que gairebé ja no tenien ni menjar per a tots quatre.
Una nit la madrastra va dir al pare, d’amagat:
- Ja no ens queda res per menjar!. Demà portarem els nens al bosc i els hi deixarem … No sabran trobar el camí de casa.
Al principi el pare no volia de cap manera però la dona hi va insistir tant que al final el va saber convèncer. Hänsel ho va sentir tot i va començar a pensar en la forma de sortir-se’n.
A mitja nit Hänsel va tenir una idea. Va sortir de casa i va agafar tot un seguit de pedretes lluents que hi havia pels voltants de casa seu i se’n va omplir les butxaques. I silenciosament se’n va anar a dormir.
L’endemà la madrastra els va portar ben endins del bosc. De tant en tant reganyava en Hansel, que es quedava enrere, ja que dissimuladament anava deixant les pedretes que havia recollit la nit anterior.
Quan van arribar en un lloc prou llunyà, la madrastra els va dir: – Espereu-vos aquí fins que tornem. No trigarem. Mentrestant, aneu recollint llenya – Van estar esperant i esperant fins que es va fer de nit.
Llavors Hänsel va començar a seguir el camí de pedretes lluents que havia deixat. I així fou com abans de que els seus pares anessin a dormir, varen poder tornar a casa.
La madrastra no estava gens contenta, i va insistir per tornar-los a dur al bosc, encara més endins. El pare, al principi no volia, però al final encara es va deixar convèncer un altre cop.
L’endemà els van despertar tant d’hora que a en Hänsel no li va donar temps d’agafar les pedres lluents. El seu pare els va donar una mica de pa, que Hänsel va pensar a fer servir com les pedres, els va portar molt endins del bosc i els van dir – Espereu-vos aquí fins que us vinguem a buscar -. Ells es van esperar però quan ja es feia de nit i no tornaven van buscar el camí de tornada però no el van saber trobar: Les formigues se l’havien menjat.
Tot d’una van veure un ocell negre que volava a prop d’ells i que de tant en tant s’aturava, semblava que els volgués indicar el camí, el van anar seguint i van arribar a una caseta construïda de dolços, bombons i altres llaminadures.
Aquella casa era d’una bruixa i era per atraure els nens i després menjar-se’ls així que quan els nens s’hi van apropar, la bruixa els va fer presoners.
Com que en Hänsel estava molt primet, la bruixa el va tancar en una gàbia i l’alimentava bé per anar-lo engreixant abans de menjar-se’l . Mentrestant la Gretel havia de fer les feines més pesades de la casa.
Un dia, la bruixa va decidir que Hansel estava ja prou gras com per a ser menjat i va ordenar a Gretel que mirés si el forn ja estava ben encès
-No sé com s’obre – va dir la Gretel.
La bruixa va anar cap al forn i va dir – Mira, i fixa’t-hi bé i apren-ne – Però quan la bruixa va obrir el forn, ràpidament la Gretel li va donar una bona empenta i va tancar la porta amb la bruixa dins.
Aleshores va alliberar a Hänsel i se’n van anar, però abans es van omplir les butxaques de les pedres precioses del tresor de la bruixa.
Els nens van fugir pel bosc, van córrer fins arribar la vora d’un llac i un cigne blanc molt bonic es va oferir per portar-los a l´altra banda on van trobar el seu pare que els estava buscant.
Es van abraçar i amb el tresor del bruixa van viure rics i feliços i per sempre.

---

Art

       1. Cerca una imatge del quadre de Courbet titulat El taller de pintura i respon:

       -Assenyala els següents persontges al quadre:

              el pintor, la riquesa, la musa, la misèria, els amics artistes del pintor, el poble.

              Què està pintant l'artista?

Contraccions

Escriu la sigla corresponent als noms que hi ha entre parèntesis i posa-hi davant l’article , DE+article o la contracció, apostrofrats o no, segons corresponga:

a) No se suposava que l’increment salarial enguany seria igual a l’increment ________________ (Índex de Preus al Consum).

b) Els jugadors que reuneixen més punts en ________________(Assossiació de Tenistes Professionals) guanyen el dret de disputar esdeveniments especials al final de la temporada.

c) Enguany ja em toca passar la revisió ______________(Inspecció Tècnica de Vehicles) del cotxe.

d) No es perd cap partit ___________________(Nacional Basketball Association) en directe, encara que siga de matinada.

e) ______________________(Fons Monetari Internacional) reclama a ______________(Unió Europea) que assumisca la responsabilitat en la crisi econòmica.

f) Si ens vols seguir cada dia, emetem pel 93.2 ______________(Freqüència Modulada).

g) L’aplicació del cànon digital ha generat controvèrsies amb ________________(Societat General d’Autors i Editors).

LES CONTRACCIONS

Completa amb els articles i les preposicions, fent o no contracció, que calga:

a)      Vés ……. diners ….. banc.

b)      No li dónes tabac ….. iaio.

c)      El preu …. petroli està …… núvols.

d)     Regalem la roba usada …… necessitats.

e)      Les claus …….. pis estan rovellades.

f)       …….. estiu, tot el món viu.

g)      Pugeu …… segon pis?

h)      Dormirem …… hotel ……. port.

i)        Comenta les notícies ……. diari …… amics.

j)        No vages …… mig …… carrer.

k)      Anirem …… institut …….. orla.

l)        Els anuncis  …… diaris són poc cridaners.

 Tradueix al valencià :

Por los bares_________________________

Estar a la sombra _________________________

Las obligaciones del encargado_______________________

Desde abril _________________________

Por el hijo __________________________

 Completa les frases següents, omplint els buits amb AL/ A LA/ A L’, segons calga:

-          He telefonat ................ Enric.

-          Vivia ................... dia.

-          Hem promés ................... avi que demà anirem ................. escola.

-          En arribar, ja ho vaig veure penjat .................... porta.

-          Ha nascut .................. una en punt.

-          Vols venir a nadar ................. piscina?

-          Ho vaig vendre ............... encarregat.

-          Pregunta-ho .................. Isabel.

-          Se m’ha ficat una brossa .................... ull.

Fes el mateix, però ara hi escriuràs DEL/ DE LA/ DE L’:

-          No hi entrava la llum ................ sol.

-          Han votat el candidat ................. esquerra.

-          Ens hem reunit a casa ................... Andreu.

-  El psicòleg va estudiar les reaccions .................... italiana.

-          Han marxat ....................... urbanització.

-          Ara arriba el secretari ................. institut.

-          Sembla que vingues .................. hort.

-   Després .......................... accident va començar a trobar-se malament.

-          On has deixat el tap ................ ampolla?

Escriu, segons convinga, CAL/ CA LA/ CA L’ :

Ens trobarem a ... Andreu. Vull arribar-me fins ...... Elisabet.

      

                     .... Esperança.                      ..... Agustí.

                     

                    ...... encarregat.               ..... especialista.

                   ...... Àngel.                          ....... ebenista.

                   

                    .... iaia.                              ..... Immaculada.

 I ara escriuràs PEL/PER LA/ PER L’ , segons convinga en les frases següents:

-       Et vaig veure passejant ............... esplanada de davant de casa.

-          L’hem conegut ................. esquena.

-          Ella es va casar ................. civil; però el seu germà ho va fer .............. església.

-          Les estrelles brillen ............... univers.

-          Et canvie aquest .................. altre.

-          Es preocupen .................... instal·lació elèctrica.

-          L’han buscat ............... illa i no el troben.

-           Conduïa ............... autopista.

-          Va arribar ............... esquerra del bosc.

-          Ho va trencar ................. mig.

Completa les oracions següents amb la combinació d’un element del conjunt A i un altre del B (fes les contraccions que calga):

A: a, de, per, que.

B: el, la, els, les.

-          El Lluís s’ha fet mal ................ ungla.

-          Us duia això de part ................... Isabel.

-          Voleu venir a passejar ............... illa?

-          L’Anna diu que ara baixa i ................ esperes.

-          Hem fet un regal ................. àvia.

-          Si canvies les quatre rodes ................ cotxe, et faran rebaixa.

-          Han travessat ................ mateix lloc.

-          Volia un llibre de contes i m’han dit ................. compre ací.

-          Ensenya-la .................. xiquets.

-          És un ............. exercicis més difícils.

-          Quina gentada que et trobes ................. carrers.

-          Em demanaven .................. comprara tots.

-          El meu germà es vol dedicar .................. agricultura.

-          ............. abril, cada gota en val mil; i ............... maig, cada dia un raig.

-   És una ciutat més tranquil·la .............. hivern que no ................. estiu.

Posa la forma de l’article corresponent, fent les contraccions, si cal:

- Vaig .......... camp.                - Vaig ................ hort.

- Duc un regal per ...... nen.      - Duc un regal per ....... infant.

- Anem cap ........ restaurant.    - Anem cap ............... hotel.

- Això és (de) .......... pare.       - Això és per ............. oncle.

- Venim junts (de)........ cinema. - Venim junts ........... estadi.

- Abans ........... temps.            - Abans ............... estiu.

- Dóna-li-ho ............ Jordi.       - Dóna’ls-ho ............... pares.

- És el llibre ............ Irene.       - És el llibre .............. Antoni

- Van ............ núvols.              - Van ............... espai.

Escriu DE o D’, segons calga, als espais en blanc:

-  Abans ......... ahir. Vint-i-set .......... abril. Acordió ........... cec.

-         Canvi .......... adreça. Agulla ........... cap. Rata .......... biblioteca.

-          Ampolla .......... alcohol. Importat ........... Alemanya.

-          Cost ........... instal·lació.

-          Avís ............ recepció. Caixa .......... agulles.

-          Formatge ............ ovella. Dotze .............. octubre.

-       Cap ............ any. Bitllet ............. avió. Pintat ............ nou.

-          Collita ............ ordi. Trampa ........... elefant.

-   Anar .......... excursió. Amanida .......... escarola i ........... herbes fines.

L'ELISIÓ VOCÀLICA

Corregeix les errades que hi ha al text:

La crisi economica s’ha instal·lat per tot el mon, des de l’EUA fins a l’UE passant per Sud-America, per les grans economies emergents i pels països en la OPEP. Les solucions sociopolitiques son insuficients davant de les dimensions de la catastrofe financera: el ensorrament del IBEX-35 a Espanya no troba remei en les mesures impulsades pel vicepresident economic i la maxima esperança de les families europees es que l’BCE abaixe el preu del euribor.