Amb les lletres s i z representem el so de la essa sonora i amb les lletres s, ss, c i ç representem el so de la essa sorda. La essa sonora es pronuncia fent vibrar les cordes vocals (casa, base, zel, zona). La essa sorda es pronuncia sense la vibració de les cordes vocals (caça, bassa, cel, sona). És important distingir aquests sons perquè la mala pronúncia pot ser la causa d’errors ortogràfics.
1. Classifica segons el so de
la essa, els mots que hi en negreta a les frases següents i escriu dins els
parèntesis la lletra que representa el so en cada cas.
1. Han caçat una llebre / Han casat la Maria.
2.
Una peça d’or / Això pesa molt.
3.
Això
és de zinc / Això és un cinc.
4.
Una
noia rosseta / Una roseta vermella.
5.
La caça major / La casa gran.
6.
Una zona verda / Això sona molt bé.
Mots que
tenen essa sonora
.................................
/ ............................................. /
........................................
.................................
/ ............................................. /
........................................
lletres:
( ) (
)
Mots que
tenen essa sorda
.................................
/ ............................................. /
........................................
.................................
/ ............................................. /
........................................
lletres:
( ) (
) ( ) ( )
2. Subratlla les esses finals que sonoritzen
a les frases següents.
1.
Les oques de la granja / Les soques dels
arbres.
2.
Els
sabres del general / Els arbres del parc.
3.
Les
sobres de menjar / Les obres de la carretera.
4.
Els
sobres de carta / Els obrers de la
construcció.
5.
Els
savis del país / Els avis del poble.
3. Completa
el quadre següent omplint els parèntesis amb la lletra corresponent
Fixa’t en la situació dins el mot de la lletra en negreta dels exemples
següents,
Una maceta
o maça de picar;
pesa gaire? –Fa un bon pes; el riu passa a propo de la masia; una zona del
districte onzè; això és massa dolç; sembla vençut; forço la situació.
|
so
|
situació
|
lletres
|
|
sonor
|
entre
vocals
|
( )
|
|
sonor
|
en un
altre lloc
|
( )
|
|
sord
|
entre
vocals
|
( )
( ) ( )
|
|
sord
|
en un
altre lloc
|
( )
( )
|
4. Escriu la
lletra que correspongui d’acord amb les normes generals estudiades.
1. Escriu s o z el so sonor dels mots següents:
col.e, ro.a, me.os, realit.ar, .ero,
pi.os, esmor.ar, al.ina, Tere.a, impo.ar
2. Escriu c, ç o s, ss el so sord dels mots següents:
“nas”: na.os; “tros”: tro.ejar; “mes”: me.os; “pis”:
pi.os; “raça”: ra.es; “capaces”: capa.; “arrossos”: arrò.;
“ros”: ro.os; “rus”: ru.a; “feliç”: feli.itat; “ja
traço”: tu tra.es; “força”: for.es, for.ut.
5. Escriu la
lletra que representi el so sord als buits dels mots de les frases següents:
1.
La mestre.a de la casa no hi era, en
aquells moments.
2.
Se
sentia una forta xiscladi.a al pati de l’escola.
3.
Aquella
gent tenia molta enyoran.a del seu país.
4.
S’ha
tallat l’emi.ió per problemes de subministrament elèctric.
5.
Hi
havia la temen.a que els militars fessin un cop d’estat.
6.
En
aquell país no hi havia lliberta d’expre.ió.
7.
L’alcalde.a
va fer tancarels bingos il·legals de la ciutat.
8.
Es
va deslliurar de la mili i, per això, va organitzar una festa.a.
6. Canvia el nombre dels mots
següents: de singular a plural i a la inversa.
1.
enyorances
......................................... ; pedrís
...................................................;
2.
corredisses
.......................................... ; senyoràs
..............................................;
3.
pallussos
............................................... ; trencadís
............................................;
4.
prometença
...........................................; esperances
..........................................
7. Forma
paraules a partir d’ajuntar alguns dels formants següents:
prefixos: im-, co-, com-, ex-, e-, re-, a-, ad-, di-
infixos: -press-, -gress-, -miss-
sufixos: -or, -ió, -ar (-ionar), -ble (-nable)
Exemple: im-press-or:
impressor.
1. Amb l’infix –press-
.............................;
....................................; ........................................;
.........................................;
2. Amb
l’infix –gress-
.............................;
....................................; ........................................;
.........................................;
3. Amb
l’infix –miss-
.............................;
....................................; ........................................;
.........................................;
8.
D’acord amb
les normes generals completa els buits de les frases següents.
1. Ja has po.at ben.ina al cotxe?
2.
Et
pre.ento la Tere.a, la prome.a d’en Jo.ep.
3.
Cal
realit.ar una explora.ió a fons de tota la .ona.
4.
El
.oolèg ha estat condecorat pel pre.ident.
5.
S’ha
de col·locar el .uro a la paret fins el .òcol.
6.
Quan comen.es a treballar? –Comen.o avui
mateix.
7.
El
pi.os són cada cop més cars.
8.
Pa.a’m
dos terro.os de .ucre.
9.
L’agre.or
fugí corrents després de fer una gran trencadi.a.
10.
Tenim
l’esperan.a que aquestes conductes a.ocials disminueixin.
11.
Avui
parti.iparà en el programa d’aquesta emi.ora una metge.a
12.
Va
haver d’omplir molta papera.a per demanar la beca.
1.
Per Nadal hi ha moltes .ones de tràn.it
restringit.
2.
S’ha
enfon.at un tran.atlàntic al Pa.ífic.
Normes d’ortografia
| Ortografia de la essa sonora | ||
| -s- entre vocals | -s-: camisa, lesió, museu, paisatge, països, presagi, rosa… | Paraules amb essa sonora que en singular no duen essa final: anàlisi, crisi, dosi, èmfasi, hipòtesi, oasi, parèntesi, síntesi…Paraules que es pronuncien amb essa sonora: adhesió, decisió, explosió, frase, presagi, presumpte, residu |
| Derivats de dins, fons i trans | -dins-: endinsar -fons-: enfonsar, enfonsament -trans-: transitar, trànsit | |
| z- a principi de paraula | z-: zebra, zero, zona, zoo… | |
| -z- darrere consonant | Cons+z: donzella, dotzena, esmorzar, pinzell, quinze, senzill… | |
| Hi ha algunes paraules cultes que presenten una –z- entre vocals. | -z-: amazona, trapezi, ozó, topazi… | |
| Ortografia de la essa sonora | ||
| A principi de paraula: s, c | s-: sabata, seient, síndria, sucre… | Paraules que es pronuncien amb essa sorda: agressió, comissió, discussió, dissoldre, expressió, impressió, lluïssor…Altres paraules d’ús freqüent que s’escriuen amb ç trencada: alçar, avançar, començar, calçat, confiança, creixença, força, llança… |
| c-: ceba, cendra, cendrer, cent, cera, cérvol, cicló, cigonya, cinta, cirera… | ||
| Entre vocals: ss, c, ç | -ss-: arrissar, cassola, cuirassa, disfressa, emissora, massís, pallasso, passadís, pissarra, tassa… | |
| -c-: àcid, facècia, places, recinte… | ||
| –ç-: abraçada, amenaçar, caçar, eriçó, plaça, puça, raça… | ||
| A final de paraula: s, ç | -s: arròs, bus, cabàs, dilluns, fals, llapis, massís, tros, vernís, tapís… | |
| -ç: avanç, avenç, braç, capaç, comerç, descalç, dolç, esforç, estruç, feliç, glaç, març, veloç… | ||
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada