dimecres, 19 d’octubre del 2016

Aquest poema m'ha robat el cor, m'ha compungit i m'ha emocionat molt. Una cala petita, equipada amb tots els colors reglamentaris... Era el que deia sobre la nostra llengua, com a literària, una Cèlia Sànchez-Mústich joveneta (1989) al seu primer llibre de poemes LA cendra i el miracle. Espectacular.
 
https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirxkQ8Z4HHxojilTIlQ3Ab4vIWNIS-N2iKeWOiD1YQH6uObN4A5gX0D_zTjoKOSIbdr5Z6Fm0B96vO8_9EBE_NxRsMX-eg2AqA90mdQtZ9q5dQqj27VL-u-mxIbhhqzOwpFIlQdlwypxds/s320/la+sorra+d%25C2%25B4aquella+cala+....jpg
Petita llengua

La llengua amb que escric
... no és un oceà
ni un mar
ni una llarga platja.
Més aviat s'assembla a una cala petita,
equipada amb tots els colors reglamentaris,
terrible i temptadorament fotogènica
des del poema.




1. Tema del poema
2. Contingut.
3. Resum
4. Opinió personal

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada