diumenge, 29 de gener del 2017

Eres on eres


  1. Cerca el significat de la paraula ingràvida. Quin significat té al poema?

  2. Explica el significat del títol en referència al poema.

  3. Amb què identifica la casa enrunada?


           

Eres on eres

Eres on eres by Joan Vinyoli
Eres on eres, a photo by Joan Vinyoli on Flickr.
                             Eres on eres,
et movies ingràvida, però
no sense objecte.
                            I en obrir la porta
de la casa enrunada on havíem passat tota la nit
en llits separats, eixí la matinada
silenciosa, de safrà. […]
J.Vinyoli

Comentario de poema

1. Resume el contenido del poema. También haz un análisis formal del mismo (estrofas, versos, rima...)


   

  
A disfrazar la luna
(Gloria Almendáriz)
Ya está ahí el carnaval
y voy a pedir a la luna
que se deje disfrazar.
 
La disfrazaré de pirata
con su parche,
su pañuelo
y una pata.
 
¿Y si la disfrazo de princesa?
pero que no sea formal,
sino traviesa.
 
La pondré un vestido azul
y un velillo de tul.
En la mano, un tirachinas,
para jugar a lanzar estrellas
que lleguen hasta la China.
 
Suena el despertador
¡Arriba! me dice papá.
Miro por la ventana
y la luna... ya no está. 

La il·lustració és d'Aileen Leijten.

dimecres, 18 de gener del 2017

Recerca


  1. Cerca informació sobre el bullying i explica el que és exactament.

  2. Cerca casos reals de persones que n'hagin patit i els seus sentiments, sensacions, estat anímic, seqüeles...

 3. Què faries si te trobassis davant un cas de bullying? Ho denunciaries? Per què?

Comentari de text

   MALEÏT MAL DE CAP
Aquell matí s’aixecà amb un mal de cap estrident que no la deixava pensar. Les ordres al seu cervell arribaven amb retard i això ralentitzava els seus moviments. El primer cap a la cuina, a per un cafè amb llet i una d’aquelles meravelles farmacèutiques que miraculosament fan desaparèixer el dolor.
S’esperà uns minuts amb el cap baix, entre els braços, sobre la taula, mentre suportava lentament el sorollet de la cafetera que s’anà convertit en un piulet agut i penetrant.
Aturà el foc i començà aquell petit ritual de cada matí per poder començar el dia amb força i energia, o almenys això es pensava. Res de menjar, la seva fam, dormilega, encara no havia despertat.
Prengué la tassa i, amb la pastilla a la boca, començà a veure’s el cafè amb llet, que tot d’una es convertí en un riu i la pastilla en la seva barca. A partir d’aquí, a la barca li esperava un viatge emocionant fins arribar a Ítaca.
El viatge l’inicià a la boca d’un túnel, l’esòfag. Poc després caigué en un triangle de les bermudes, on una tempesta, l’estómac, uns trons (el pàncrees) i uns llampecs (el fetge) sacsejaren la barca que quedà destrossada. sense pietat.
Un cop arribada la calma, la barca, molt atrotinada, surà a la deriva cap a ponent (l’intestí prim) però un cop  de vent li canvià el sentit cap a llevant (l’intestí gros). I finalment, només una part fragmentada arribà a Ítaca (l’anus), la resta es quedà per sempre més presa de la mar.
Aixecà el cap, i com per art de màgia, tot restà en calma. El seu mal de cap s’havia esfumat.
                        Carolina Ibac

1. Cerca una imatge que s'adigui amb el contingut d'aquest text.
2. Explica el contingut del text.
3. Opinió personal.

Comentari poema



DONA D'AIGUA


Es pentinava, 
entre grans parets rocoses,
la seva llarga cabellera, 
cantant, 
i respirava l'oxigen de la nit.

Havia sortit,
a la superfície,
per sentir la suavitat de l'aire 
i admirar els raigs de la lluna
(que contemplava).

Era una dona d'aigua, 
de fum,
amb bellesa temptadora:
si t'atrapava la seva mirada
et converties en una pedra.

El seu regne eren les profunditats 
de les aigües vidrioses
que brollaven de les fonts ufanes
(gran espectacle aquàtic).

La seva bellesa era un parany,
de fet, 
tota bellesa ho pot ser. 

Les pedres que trobeu vora 
estanys, 
llacs
o salts d'aigua,
són temptacions de qui no va poder 
resistir-se a l'encanteri 
d'una sinuosa dona d'aigua,
de fum.

Antònia Lladonet

1. Cerca informació sobre les dones d'aigua.

2. Penja una llegenda sobre les dones d'aigua.

3. Explica, estrofa per estrofa, el contingut d'aquest poema.

4. Per què eren perilloses?


5. Què passa amb les pedres que estan vora llacs?

dilluns, 9 de gener del 2017

Refranys d'hivern


De nou l'hivern, de nou el vent, les boires, la pluja i la neu; de nou el fred s'ensenyoreix del temps. Fred i neu tot en un. I el nostre refranyer sempre a punt per recordar-nos la saviesa popular sobre la la neu -com ja hem vist al blog en un altre post de refranys de la neu- i el bé o mal que produeix, sobretot al camp.

1. Tria els 5 que més t'agradin,  els penges al teu blog amb una imatge adient per a cada un i n'expliques el seu significat.


Refranys hivernals sobre la neu:

A la neu de març tots els vents li són contraris
A la panxa del bou ni neva ni plou
A mitjan novembre, bufa el vent, plou i neva
A Nadal neu a la serra, i pau a la terra
A on n'hi ha neu no hi aneu
A punt de neu
A Sant Andreu aigua o neu o un fred molt breu
A sant Anton, la neu ja té cames
A torrar neu!
A Tots Sants, neu en els alts
Aigua de desembre, és neu sempre
Aigua de neu eixampla el ventre i a treballar arreu
Aire de baciver, la neu al darrer
Això són neus d'antany
Al gener la neu s'assenta com un cavaller, al febrer fuig com un ca llebrer
Amb neu de gener, cap any és groller
Any d'abelles, any de neus
Any d'avellanes, any de neu
Any de neu, any d’olives
Any de neu, any de blat i any de goteres al teulat
Any de neu, any de gra
Any de neu, any de moc
Any de neu, any d'oli
Any de neus tardanes, any de pedregades
Any de rosada, any de forment
Any de rovellons, neu fins als collons
Any de set nevades, blat per les teulades
Blanc com la neu
Boires de desembre, ni pluges ni neus són de tembre
Bona és la neu quan ve al seu temps
Bones són les nevades quan mantenen les gelades
Bromes en rodó, vent o neu en abundor
Créixer com una bola de neu
Cap d'Any nevat, bon any assegurat
Cel aborregat, dins tres dies plogut o nevat
Cel aplomat, neu a muntanya


Cel de panxa de burra, neu segura
Com de neu fosa
Com era de neu, es desfeu
Créixer com una bola de neu
Cuidar-se'n com les neus d'antany
De la neu de febrer, com l'aigua dintre d'un paner
De l'any de la neu
Desembre nevat, bon any assegurat
Desembre, gelat i nevat
Desfer-se els quartos a la mà com la neu
Després de la gelada, ve la nevada
Dia de sol, vespra de neu
El dia de la Candelera, l'hivern enrere; però si neva o vol nevar, l'hivern encara ha de començar
El fred i la neu no es queden al cel
El març marcejava i l'abril aigua nevava
En Nadal, neu en la serra i pau en la terra
En temps de neu, un all val com un cavall
Entre Tots Sants i Nadal, pluja i neu faran prou mal
Ésser blanc com la neu
Febrer, neu en darrer
Fer-se com una bola de neu
Fondre's com la neu
Forta aigualada, parenta de la nevada
Fred i neu, per Sant Andreu
Fredeluga per l’octubre, neu segura
Gener emblanquit, estiu humit; gener nevat, estiu regelat
Hivern de gelades, collita assegurada
Ja plou, ja neva, ja pixa l'ovella
La Candelera la neu espera; si ja ha nevat, l'hivern ha passat; si no ha nevat, ja nevarà
La neu de febrer marxa com un gos llebrer
La neu de gener tot l'any va bé
La neu de l'Advent, gela fàcilment
La neu de Nadal de femada val
La neu de sant Andreu fins a Carnestoltes la veureu
La neu, pel qui la veu
Les rosades aturen les nevades


Marinets sobre gelada, pluja o nevada
Moixons arramadats, neu pels serrats
Nadal nevat, anyada de blat
Nadal nevat, cara de gat
Nadal nevat, estiu regalat
Nadal nevat, maig regalat
Nadal nevat, primavera regalada
Neu a la muntanya, fred a la plana
Neu a l'abril, pedregades a l'estiu
Neu en terra, borrasca en mar
Neu gelada al mes de març, pluja forta al mes de maig
Neva a Madrid, neva a la plana de Vic
Nevar a l'agost
Nevar con si caigueren tovallons
Ni Nadal sense nevada, ni Carnestoltes sense lluna, ni Quaresma sense pluja
Ni plou ni neva
No hi ha Candelera sense neu ploranera
Pasqua nevada, primavera gelada
Pasqües marcenques, neu, guerra, fam i tombes fresques
Per la Candelària, neu o aigua
Per Nadal moquina i neu per veïna
Pluges pel setembre i neus per Nadal és temps natural
Pluja al pla, neu a la muntanya
Quan el gat s'asseu de cul al foc, foc o neu a prop
Quan Nadal és en diumenge, fred i neu pertot en penja
Si neva per l'abril i plou pel gener, any de no res
Si plou en juliol, hivern de neu
Si tenim oli i pa, ja pot nevar
Sol i neu, riquesa del pagès
Tan fred com neu
Tinc els peus com la neu
Tot bé que no ve de Déu se fon com se fon la neu
Val més una bona nevada que una bona plujada
Vent de mar sobre gelada, pluja o nevada
Ventada de Sant Andreu, Nadal tapat de neu


Podeu llegir molts més refranys sobre la neu al blog Refranyer Temàtic de Víctor Pàmies. Tal vegada també us interessaran els refranys de l'hivern, els refranys del mes de gener i els refranys de sant Antoni que podeu llegir en aquest mateix blog.
Les il·lustracions són de Cathy Horvath.

Comprensión lectora

La aventura de la cueva de las serpientes

 En mi segundo viaje a África Occidental conocí a bordo del barco a un hombre que se dirigía hacia aquellas tierras para trabajar en una plantación de plátanos. Me confesó que solo tenía miedo a las serpientes. Yo le dije que generalmente las serpientes estaban muy preocupadas por quitarse de en medio, y que era improbable que viera muchas. Esta información pareció animarle, y prometió que me avisaría si conseguía ver algún ejemplar mientras yo estuviera por el norte del país. Le di las gracias y olvidé todo al respecto.
La noche anterior a mi regreso, mi joven amigo se presentó en su coche, muy excitado. Me contó que había descubierto un foso lleno de serpientes en la plantación de plátanos donde trabajaba, y me dijo que todas eran mías, ¡con tal de que fuera y las sacara! Yo acepté, sin preguntarle cómo era aquel foso, y partimos en su coche hacia la plantación. Para mi consternación, descubrí que el foso parecía una sepultura grande, de cuatro metros de largo, uno de ancho y unos tres de hondo, aproximadamente. Mi amigo había decidido que la única forma en que podía bajar era descolgándome con una cuerda. Le expliqué apresuradamente que para cazar serpientes en un foso como aquel necesitaba una linterna. Mi amigo entonces ató una gran lámpara de parafina al extremo de una larga cuerda. Cuando llegamos al borde del foso y descolgamos la lámpara, vi que el interior estaba lleno de pequeñas víboras del Gabón, una de las serpientes más mortíferas de África Occidental, y todas ellas parecían muy irritadas y trastornadas, y alzaban sus cabezas en forma de pala y nos silbaban. Como no había pensado que tendría que meterme en el foso con las serpientes, llevaba puestas unas ropas inadecuadas. Unos pantalones finos y un par de zapatillas de goma no ofrecen protección contra los colmillos de dos centímetros y medio de longitud de una víbora del Gabón. Expliqué esto a mi amigo y él me cedió con toda amabilidad sus pantalones y sus zapatos, que eran bastante gruesos y fuertes. Así pues, en vista de que no podía encontrar más excusas, me até la cuerda a la cintura y empecé a descender al foso. Poco antes de llegar al fondo, la lámpara se apagó y uno de los zapatos que me había prestado mi amigo, y que me estaban demasiado grandes, se me cayó. Así que allí estaba yo, en el fondo de un foso de tres metros de profundidad, sin luz y con un pie descalzo, rodeado de siete u ocho mortíferas y extremadamente irritadas víboras del Gabón. Nunca había estado más asustado. Tuve que esperar en la oscuridad, sin atreverme a moverme, mientras mi amigo sacaba la lámpara, la llenaba, la volvía a encender y la bajaba de nuevo al foso. Solo entonces pude recuperar mi zapato. Con luz abundante y ambos zapatos puestos me sentí mucho más valiente, y emprendí la tarea de atrapar las víboras. En realidad era bastante sencillo. Con un bastón ahorquillado en la mano me aproximaba a cada reptil, lo sujetaba con la horquilla y luego lo cogía por el dorso del cuello y lo metía en mi saco de serpientes. Había que tener cuidado de que, mientras estaba cogiendo una serpiente, alguna otra no se acercara serpenteando por detrás. Sin embargo, todo transcurrió sin incidentes, y media hora después había cogido ocho de las pequeñas víboras del Gabón. Pensé que ya era suficiente como para seguir adelante, así que mi amigo me sacó del foso. Después de aquella noche llegué a la conclusión de que capturar animales solo es peligroso si corres riesgos tontos.

GERALD DURRELL El nuevo Noé (Adaptación)

COMPRENSIÓN LECTORA

 1. Contesta. • ¿Qué utensilios necesitaba el protagonista para capturar las serpientes? • ¿Qué ropa era más adecuada para bajar al foso con las serpientes? • ¿Cuándo sintió el protagonista más miedo? • ¿Dónde estaban las serpientes? • ¿Cómo descubrió el protagonista ese lugar? 2. Dale un nombre al protagonista del relato y otro a su amigo. Escribe a continuación, en forma dialogada, la conversación que ambos tuvieron en el barco. 3. Gerald Durrell fue un famoso naturalista y escritor británico que fundó un zoo en el que se conservan especies en vías de extinción. Contesta. ¿Te parece acertado que se denomine a sí mismo «el nuevo Noé»? ¿Por qué? 4. Escribe una redacción de diez líneas contando la experiencia personal en la que hayas sentido más miedo. USO DEL DICCIONARIO 5. Lee en tu diccionario el significado de estas dos palabras: ¿Qué palabra explica mejor lo que hace el protagonista en el foso de las víboras? GRADACIONES 6. Ordena de menos a más profundo. Escribe una oración con cada una de estas palabras. En aquella zona, las aguas tenían una profundidad abismal. PALABRAS DERIVADAS 7. El sufijo -ífero significa «que produce» o «que contiene». Así, mortífero significa «que produce la muerte» y plumífero, «que contiene plumas». Forma palabras. • muerte mortífero • metal • pluma • petróleo • sopor • fruto • sueño • agua • carbón • coral Escribe oraciones en las que aparezcan las palabras que has escrito. Ejemplo Había muchas serpientes mortíferas.

La acentuación

Los ejercicios que encontrarás a continuación son de un nivel básico. Cualquiera que tenga un mínimo conocimiento de las reglas de acentuación debería estar en condiciones de resolverlos (y si no lo estás, deberías preocuparte). 
a) Indica cuál es la sílaba tónica de las siguientes palabras y si son agudas, llanas, esdrújulas o sobresdrújulas:
Tomate, tómate, tómatelo, anticonstitucional, camino, caracteres, consola
b) Coloca la tilde en las palabras que la necesiten:
Chimpance, master, jovenes, camion, primer, esdrujula, examenes, referendum, tenis, duodecimo, sofa, roja, ardor, alheli, canon, cañon, mendigo, parasol, comic, deficit, Jerico, virus, Martinez, Chaves
c) ¿Es correcta la tilde de las siguientes palabras? ¿Por qué?
Exámen, camiónes, jóven
d) Coloca la tilde en las palabras que la necesiten en las siguientes oraciones:
Juan contemplo aquella tragica lucha
¡Hombre de poca fe!
En una gondola del mar Adriatico, un gallo lugubre se aparecio
Tu primo Hector es un inutil
Mariano compro un arbol en Avila
a) ¿Es correcta la acentuación ortográfica de estas palabras? Explica por qué y señala la división silábica.
1. Rociíto, 2. Lingüísta, 3. Lingüística, 4. Léelo tú. 5. Chiita. 6. Chií
b) ¿Es correcta la acentuación ortográfica de estas palabras? Explica por qué.
1. Truhán, 2. Él rió, 3. Bonsái, 4. Yo hui
c) ¿Es correcta la acentuación de estos apellidos? Explica por qué en cada caso y marca la división silábica.
1. Sáinz, 2. Sáez, 3. Arnáiz, 4. Sáenz
d) Paraguay y Camagüey se escriben sin tilde, pero ¿por qué? ¿Cuántas sílabas tienen estas palabras? ¿Qué ocurre con Taipéi?
e) Abajo tienes destacado en negrita el apellido de un escritor español. Tiene la peculiaridad de que termina en dos oes. El acento prosódico recae en la primera de las dos. Teniendo esto en cuenta, ¿es correcto dejarlo sin tilde? Justifica tu respuesta.
Benito Jerónimo Feijoo
f) ¿Por qué se acentúan ortográficamente digáis y hacéis, pero no riais y lieis? ¿Cuántas sílabas tiene riais? ¿Y reíais? Esta última palabra ¿es aguda, llana o esdrújula?
g) Coloca las tildes que sean necesarias en las siguientes oraciones:
1. ¡Que cuando va a venir tu madre!
2. ¡Quien calcula compra en Sepu!
3. Cuantos tes diferentes y a mi solo me gusta el cafe
4. Si, puede que el no de mas de si
5. Solo se que se a queso (dijo una patata frita)
6. Aun asi, nunca esta de mas que sonriais

La acentuación

CONTESTA LAS SIGUIENTES PREGUNTAS:
a) ¿Cuál es la diferencia entre el acento prosódico y el acento ortográfico?
b) ¿Es cierta la afirmación de que todas las palabras tienen acento, pero no todas tienen tilde?
c) ¿Puede tener más de una tilde una palabra? ¿Y más de un acento prosódico?
d) Indica pares de palabras cuya pronunciación solo se diferencie por la posición del acento. ¿Se te ocurre además alguna terna?
e) En la edición de 2010 de la Ortografía de la lengua española se eliminó definitivamente la tilde de palabras como guion, hui yfie. ¿Cuál es la base de esta decisión? ¿Por qué resulta coherente?
f) ¿Qué es lo que lleva a tantas personas a tildar ti?
g) La tilde diacrítica se utiliza para diferenciar en la escritura  (del verbo dar) y de (preposición). ¿Por qué no se hace lo mismo con di (del verbo dar: Yo di diez euros) y di (del verbo decir: Di la verdad) o con fue (del verbo ser: El abuelo fue picador) yfue (del verbo ir: El abuelo fue a la mina)?

1. Coloca tilde en las palabras que la necesiten. 
a) Solo el sabe lo que tiene en la cabeza.
b) Pues si que te lo he advertido alguna que otra vez.
c) Yo no quiero mas que 15 o 16 galletas.
d) No se si mi hermano va a venir esta tarde.
e) Tu vete con estos a dar una vuelta que yo me quedo en casa ensayando el do, re, mi, fa, sol, la, si.
f) Dile a Ramirito que le de la mitad a su hermana.
g) Ese es el amigo con el que suele tomar el te por las tardes.
h) Para mi que esta aventura nos ha de costar cara, mas no he de ser yo quien quede por cobarde.
i) Aquel es para ti (el que va marcado con la letra te).




j) Tu sobrino se ha divertido mucho probando todos los tes.

1. Fes una entrada lliure (elaborada per tu mateix/a).

                2. Escriu les normes d'accentuació i posa exemples en castellà.

    3. Explica l'accent diacrític en castellà i posa exemples.

diumenge, 8 de gener del 2017

Nutrició




Elabora el menú saludable d'una setmana segons la piràmide de l'alimentació. Recorda que ha de ser variat i equilibrat. Cerca informació a internet sobre aquest tema per tenir una guia.

Sant Antoni s'acosta




   1. Ja es comencen a respirar les festes de Sant Antoni. Cerca informació sobre els motius d'aquesta festa i la seva història. Penja diferents imatges de la mateixa.

  2. Saps què és una glosa? Eplica-ho. En pots penjar sis al teu blog i al costat de cada una en penges el significat.

Treballam la descripció


Descriu el teu o la teva millor amiga, física i psíquicament (caràcter). Què és el que més t'agrada? Per què? Quin espai ocupa a la teva vida?

Els pares són màgics



    1. Explica com vares descobrir que els reis màgics eren els teus pares i com et va fer sentir.

    2. Explica el que vol dir aquesta frase: "Els reis sí són màgics perquè els pares són capaços de fer màgia per tal d'aconseguir veure aquella lluentor especial als ulls dels seus fills".